SARDIGNA E MEDITERRANEU, TRA ISTORIA E LIMBA

di Paola Mereu e Tonino Bussu

“Sardigna e Mediterràneu” tra istòria e limba est un’òpera chi tratat de s’istòria de sa Sardigna, dae s’antighidade a s’autonomia marca·nde puru sos ligàmenes chi bi sunt istados tra s’istòria de s’ìsula e sos àteros pòpulos de su Mediterràneu e de s’Europa.

De sòlitu si faeddat e s’iscrient de s’istòria de sa Sardigna chene la collegare cun sos fatos polìticos, econòmicos e sotziales chi sunt capitados a fùrriu, in su Mediterràneu e in s’Europa, mentres non si cunsìderat chi sa Sardigna at semper atiradu sos disìgios de sas natziones europeas e mediterràneas interessadas prus pro su ruolu istratègicu chi custa ìsula teniat e tenet in su Mediterràneu chi non pro sa presèntzia in Sardigna de unu pòpulu cun un’economia e cultura sua. Est pro cussu chi la cheriant conchistare, e gasi ant fatu, sos Cartaginesos e sos Romanos o sos àrabos de Musetu e, sighende in s’istòria, sos Catalanos-Aragonesos, Ispagnolos, Piemontesos, Frantzesos e Italianos. E bastat a pensare oe a su ruolu chi s’ìsula tenet pro sas bases militares! E a custas potèntzias pagu lis interessaiat de su pòpulu chi abitaiat custa ìsula e difatis sa vida e sos sèberos de sos sardos in aterue non faghiant, e non faghent, sonu. Pensade solu chi in s’istòria piemontesa o italiana non si tzitant sos motos e sa sarda rivolutzione de su fine Setighentos in Sardigna. Epuru in Sardigna ant fatu sonu mannu. E tocat a nois a fàghere intèndere custu sonu puru in aterue.

In custa istòria chi amus iscritu si faeddat de s’istòria de sa Sardigna, ma lighende·la puru a sos fatos chi sunt capitados a livellu europeu. E unu cras amus a marcare galu de prus su ruolu chi tzertos personàgios ant tentu. Bastat a pensare a Amsìcora chi trataiat cun su guvernu de Cartàgine, o a Ospitone chi faeddaiat cun Bizantinos e Papas, o Barisone chi s’est fatu incoronare Re dae s’imperadore Federicu Barba ruja, o Lenardu Alagon chi fiat in cuntatu cun Milanu e Nàpoli, o Angioy pro sas tratativas cun Napoleone, pro non chistionare de Asproni, de Gramsci o de Lussu.

Meda galu b’est de iscrìere, ma sa cosa manna e de importu est finas chi custa òpera est totu in limba sarda e chi permitit a sos istudiantes, mescamente de sas superiores, ma puru a totus sos letores interessados, de imparare s’istòria nostra contada cun sa limba nostra.

http://sardignaemediterraneu.alfaeditrice.it/