riferisce Giovanni Deias
Is atividades chi bolimus aparitzare pro s’imparu de s’iscritura in limba sarda ddasamus a organizare in tres
mòdulos. Custos mòdulos ddos amus pensados pro persones chi galu no ischint nudda (o nd’ischint pagu) de
comente si diat dèpere iscrìere in Sardu, nen leende in cunsideru is allegas locales, nen pighende a
riferimentu is criterios de sa LSC. Non cherimus pònnere a una parte su chi pertocat s’isfera de sa cultura, a
su mancu pro sa parte chi est acapiada a sa limba. Tando, in cada mòdulu s’ant a imparare piessìnnios de
diferente genia, e ant a èssere organizados a manera chi is dischentes siant portados “a manu tenta” cara a
una connoschèntzia prus manna de sa limba, chi non siat limitada a “su Sardu de bidda mia” isceti, ma
imprasset totu su Sardu ponende is diferentes allegas totas in su matessi pranu. Ca non nos bolimus limitare
a fàghere unu cursu de iscritura tènnicu ebbia, s’obietivu mannu chi nos semus ponende est su de nde
fàghere a cumprèndere a is dischentes chi su Sardu est una limba unitària, mancari is pagas diferèntzias chi
ddoe sunt in is allegas de totu sas biddas, e chi custa unitariedade de su Sardu est posta a base de sa LSC. Su
caminu pro lòmpere a custu obietivu colat peri is tres mòdulos, sighende custu programma de màssima:
Mòdulu I – Inditos generales de iscritura e de grammàtica de su Sardu (4 o 5 atòbios)
· Vocalismu de sa limba Sarda
o Triàngulu vocàlicu, vocale tònica e lei de sa metafonesi
o Pròtesi vocàlica
o Vocale paragògica
o Règula de s’atzentu gràficu
· Is cunsonantes
o Fonema vs Grafema
o Totu is cunsonantes: cales si ponent a dòpias, e cando
o Règulas de fonosintassi: comente si regularizant in s’iscritura is paràulas
o Metàtesi, assimilatzione, elisione
· Currespondèntzia intre allegas diferentes
o Bi sunt ischemas chi si podent sighire pro passare dae un’allega a un’àtera
o Totu inoghe sa diferèntzia? Ello! Est a giru de su 30% intra de Teulada e Orune!
· Lineamentos grammaticales
o Artìculos
o Prepositziones
o Nòmene (formatzione de gènere e nùmeru)
o Agetivos
o Verbos (is tres coniugatziones, is ausiliares, is verbos non regulares de prus importu)
o Avèrbios
o Pronòmenes (prefissos e post fissos – impreu de su puntu mesanu)
o Tzinnos de sintàtica (sa propositzione in Sardu, is cumplementos, su perìodu)
Mòdulu II – S’iscritura de poesias in Sardu (1 o 2 atòbios)
Laboratòriu de iscritura de narratzione e poesia “Aberri sa gianna”. Unu Laboratòriu abertu a totu is chi
bolent espressare in Sardu su chi portant in intro de su coro cun s’agiudu de su podere de sa paràula:
· S’istruturade sapoesia
· Is elementos chi caraterizant sa poesia, mescas sa Sarda
· Impreu creativu de is faeddos
· S’isvilupu de poesias
Mòdulu III – Sa Limba Sarda Comuna (2 o 3 atòbios)
· Ite est una limba de cobertura. Raportu intre limba fitiana, limba literària e limba amministrativa
· Sa LSC non podet fàghere a de mancu de is allegas locales
· Sa Delìbera de sa Giunta Regionale n. 16/14 de su 18 de Abrile de su 2006
· Ortografia e Fonètica
o Totu is cunsonantes
o Una iscritura, diferentes pronùntzias
o Vocales
o Adatamentu de paràulas de àteras limbas a su Sardu
· Grammàtica
o Artìculos
o Formatzione de su plurale
o Agetivos
o Agetivos numerales
o Pronòmenes
o Avèrbios e locutziones averbiales
o Verbos (ausiliares, regulares, irregulares)
o Formatzione de paràulas (totu issufissos de su Sardu)
· Su lèssicu est lìberu
· Parte manna at a èssere dedicada a s’iscritura cun sa LSC a suta de sa supervisione de su dotzente
